Ramassamaint persistent da materials sintetics d’economia

Imballaschas, butiglias, folias – materials sintetics sun dapertuot illa chasada. Davo l’adöver nu stuvessna be simplamaing gnir büttats davent, dat cha blers materials pon gnir reütilisà – reciclar es il pled magic.

 

Materials sintetics d’economia accumplischan per regla otas standartas da qualità e d’igiena. Els sun be cuort temp in circulaziun e sun uschè adattats per reciclar.

L’Engiadina Bassa inchamina ün ramassamaint separà da materials sintetics

L’Engiadina Bassa s’ha occupada intensivamaing culla tematica da reciclar e’s decis per üna soluziun persistenta ed orientada vers l’avegnir sur tuot il territori. A partir dals 1 mai 2021 vain sport a la populaziun da Zernez fin e cun Samignun la pussibiltà da ramassar materials sintetics d’economia cul sach cun oblig da cuosts « Bring Plastic back » da la sammelsack.ch. El po gnir deposità süls lös da ramassamaint definits in tuot la regiun.

 

I’l sach «Bring Plastic back» as poja avair fiduzcha

L’on 2013 es gnü lantschà da la InnoRecyclingAG /sammelsack.ch ad Eschlikon TG il sistem «Bring Plastic back» e s’ha établa in Svizra in sur 500 cumüns. L’on scuors sun gnüdas ramassadas 5'500 tonnas materials sintetics. Il sistem da ramassamaint es certifichà tenor las reglas severas da la Società «Schweizer Plastic Recycler» (VSPR). La certificaziun cumpiglia controllas regularas tenor üna metoda sviluppada da l’EMPA e garantischa chi gnian guadagnadas dal s-chart da plastic materias prümas in möd chi fa segn. www.plasticrecycler.ch

 

Reütilisar invezza da desdrüer materias sinteticas

Per cha materias sinteticas possan gnir reütilisadas sto la qualità esser da prüma davent ota. Decisiv es ün ramassar e sortir differenzchà. Vegnan materias sinteticas ramassadas, sortidas ed elavuradas inandret pon ellas gnir recicladas duos, trais o dafatta quater jadas. Materias sinteticas d’economia sun per regla imballaschas da mangiativas ed oters prodots da chasada chi ston accumplir otas pretaisas da qualità e dad igiena e s’adattan ourdvart bain per reciclar. Ils sachs implits vegnan ramassats cul ramassamaint ordinari regiunal, pressats in ballas e transportà pro l’implant da sortir. In l’ouvra moderna dastrusch al cunfin a Lustenau in Austria vegnan las ballas sdrappadas, schloccadas e sortidas illas differentas fracziuns da materias sinteticas. Sülla tschinta da transport identificheschan lecturs optics infracotschen ils differents materials. Ventils da pressiun tils separan cun precisiun. Adonta da la tecnica moderna segua amo üna controlla posteriura a man chi garantischa ün meglder resultat pussibel.

 

Material d’ota qualità – inavo illas chasadas

Ils materials sortits vegnan darcheu pressats a ballas e manats pro affars specialisats da reciclar in Svizra ed Europa. Là vegnan las materias sinteticas schmanüzzadas, lavadas, separadas e süantadas. Las s-chalizzas nettas vegnan davo s-chodadas, alguantadas ed elavuradas a materia sintetica da reciclagi (regranulant). Quist material da reciclagi d’ota qualità vain dovrà per exaimpel per la producziun da condüts per la protecziun da cabels, folias e butiglias e tourna uschè darcheu illa chasada. Colliaziun per circulaziun e film: https://www.sammelsack.ch/stoffkreislauf.html

 

A Zernez sun gnüts ramassats 5'380 kils

Daspö l’on 2020 sun gnüts ramassats a Zernez cul sistem «Bring Plastic back» 5'380 kg materials sintetics da chasada. Tals rimplazzan i’l reciclagi 2'690 kg material nouv, quai chi spargna 8'070 liters öli mineral. Il granulat guadagnà basta per la producziun da 2'102 m condüts per la protecziun da cabels. Il material chi nun han pudü gnir dovrà per la producziun es gnü portà a l’industria da cement sco material dad arder e rimplazzà uschè 2'687 kg charbun da crappa o da terra. Invers la bruschada termica in üna bruschaduoira cunvenziunala s’ha pudü spargnar 15'255 kg emissiuns da CO2. Quai correspuonda ad ün viadi cun ün auto da classa d’immez da 117'191 km o raduond trais jadas intuorn il muond. Quai es üna quantità remarchabla chi muossa, chi vala la paina da ramassar eir illas suppuonüdas pitschnas chasadas.

 

Uschè funcziuna il sistem da ramassamaint 

Culla cumprita da sachs vain pajà ün import, chi cuverna ils cuosts dal ramassamaint, da la logistica e da la reütilisaziun. Ils sachs transparents da la regiun Engiadina Bassa/Val Müstair da 60 l pon gnir retrats in rollas da 10 tocs per frs. 29.00 i’ls lös da vendita dals üsitats sachs gelgs. (Predsch dals sachs üsitats da 60 l: frs. 37.00 per rolla)

 

Lös da ramassamaint:

Cumün Zernez:

 

·            Zernez:

Plazzal Engiadina Recycling

·            Brail:

Chasa polivalenta

·            Susch:

Magazin cumünal Muglins

·            Lavin:

Arsenal vest

Cumün Scuol:

 

·            Guarda:

Magazin Guarda

·            Ardez:

Magazin cumünal

·            Ftan:

La Lavina

·            Tarasp:

Plazza Fontana

·            Scuol:

Areal Crüzer AG

Prà da bügl

·            Sent:

Tuols, magazin  forestal

Cumün Valsot:

 

·            Ramosch:

Poz

·            Strada:

Plazzal da ramassamaint

Gemeinde Samnaun:

 

·            Samnaun:

ARA

 

Tuot ils lös da vendita e da ramassamaint sun publichats sülla pagina d’internet:

www.sammelsack.ch/wo-sie-uns-finden.html

 

Che tocca aint il sach da ramassamaint ?

  • Folias da tuot gener : tas-chas, folias da gazettas, folias da «sixpack», sachins da chascha …
  • Butiglias da plastic da tuot gener: lat, öli, aschaid, bavrondas, schampo, prodots da nettiar, prodots d’ardschantar
  • Crouslas d’imballascha da plastic per övs, pastinas, frütta, verdüra e charn …
  • Sadellas, vas da fluors, bachers da jogurt …
  • Imballaschas da charn flettada e chaschöl …
  • Chartuns da bavrondas (tetra pak) da tuot gener: lat, gromma, tè fraid …

 

Butiglias da PET vegnan ramassadas inavant separà

  • Quellas nu toccan na il sach da ramassamaint dal plastic ed eir na il sach d’immundizchas

 

Che tocca eir inavant i’l sach d’immundizchas?

  • Imballaschas ferm suos-chantadas da charn per grigliar cun marinadas
  • Imballaschas cun cuntgnüts restants, vaschella da büttar
  • Giovarets, uders da üert, stiropor (sagex) e.u.i.

 

ulteriuras infuormaziun sün:www.sammelsack.ch

 

flyer d'infuormaziun 1

flyer d'infuormaziun 2

Contact

Regiun Engiadina Bassa/Val Müstair
Chasa du Parc / Bagnera 162
CH–7550 Scuol
Telefon: +41 (0) 81 861 00 00
E-Mail: info@ebvm.ch

Impressum | Datenschutz